Vies de Queralt: Zona dels 4

Bé, aquest és el primer escrit on es parla explicitament sobre les nostres desventures escaladores:

No recordo el dia que era, perquè no hi vaig anar, però el Murfi i el Badia exploren le vies de Queralt; no les que es troben a mig camí entre la cova de la troballa i la rampa dels parapents, sinó els 4 i 4+ que estan un pèl més enllà.

Són vies "fàcils" segons els que les valoren, però cagar-se amb Déu mentres pujes estava a la ordre del dia. El Murfi va pujar, i si no recordo malament el Badia es va quedar a mitjes.
La via és una paret inclinada, que una mica més amunt de la meitat és realment un 4, però l'inici es força cruel, perquè la pedra és molt poc escantonada i pràcticament no hi ha lloc per agafar-se ni per deixar reposar els peus... per cert, algú sap com es diuen?

El segon cop que es prova de pujar (2 o 3 dies després del primer intent) acompanyo els dos mestres. I per primer cop a la vida, em toca obrir via.
La mare que em va parir!!! He ficat nomès 2 mosquetons i ja m'he d'agafar a un perquè no m'aguanto. Molt mal als peus i a mès no sé on ficar-los (hi ha una mini escletxa per pujar la via, però és molt malparit). Si no recordo malament em vaig agafar al mosquetó uns 2 o 3 cops, i a més, després de fer un sobreesforç per xapar el següent, em vaig agafar de les 2 cordes. Tot plegat lamentable per ser un 4, però almenys vaig arribar a dalt.

El següent en intentar-ho crec que és el mestre Badia. Com sempre s'encalla a algun lloc, es caga am Deu, sent la olor a merda però puja sense agafarse ni a la corda ni al mosquetó. El compte pendent queda pagat, i com es evident, se'n sent orgullós: Badia 1 - Queralt 1!

El tercer a pujar es la Seba, que ho puja sense problemes i força ràpid. Em té força acollonit, sempre es queixa de les vies (i dels que les valoren) però mai falla. L'ascensió ha estat a un ritme normal i sense encallar-se excessivament a la zona xunga. Un deu pel Murfi.

Per anar acabant ens acompanya l'Anna, que intenta pujar però es queda al segon o tercer parabolt (realment és malparit de pujar). El Badia no crec que t'ajudi amb la corda!

Quan ja anem a marxar, el Badia ens surt amb que vol porbar de baixar amb el Vuit, que encara està per estrenar. Puja amb la ajuda del Murfi i un cop a dalt, i després de mirar-s'ho bé, acaba baixant fent rappel. Si senyor Badia, ets el rei! I això que més d'un cop ha sentit el nostre mitic: Cau cau cau cau..!

Ah, se'm oblidava: el Castella trucava cada 2x3 perquè estava algo desdesperat... amb la despedia dic!!!