dijous, 6 de novembre del 2008
dilluns, 20 d’octubre del 2008
El Tomàs Molina encerta (Baumes Corcades)
Dissabte al matí per fi ens vam llevar d’hora d’una p... vegada i malgrat que sabíem que molt bon temps no faria jo, el murfy i el cirex vam agafar carretera i manta i cap a Centelles vem anar a parar.
Tot i així al arribar als pàrkings de la ferrada ( a quarts de 10 + o -) ja vam veure que allò semblava les rambles de la gent que hi havia i moguts per la nostre vergonya d’ensenyar el nostre pèssim i ineficient (totalment ineficient) sistema dissipador vem cometre l’error de deixar passar a tot déu davant.
Al arribar al peu de la ferrada, és podia observar una llarga cua de gent esperant per enfilar-se a fer la ferrada. (hauran de posar números com a la peixateria) semblava que tots ens agüéssim posat d’acord i quedéssim allà a la mateixa hora, així de clar, de moment allò pintava... una merda.
Quan per fi vam poder pujar se’ns va anar oblidant aquest mal pensament i vam començar a veure que haver anat fins allà havia valgut la pena. La ferrata semblava fàcil i de moment les vistes eren genials. Tot i així quan menys t’esperaves es formava un tap de gent d’aquells que ja pots anar traient la baralla de cartes i jugar a la botifarra...
Quan vem acabar al primer tram vem adelantar una mica de gent corrent pel camí que enfilava al segon sector (sector pont) i just aquí es quan les coses es van anar posant interessants. M’entres esperàvem per passar pel el pont (variant de pont nepalí de 60 m aprox.). el temps va canviar, FRED, BOIRA I PLUJA, MOLTA PLUJA. I total desprès de tenir una sèrie de petits accidents amb un subnormal que fumava un rosli i no feia cas del seu monitor (perquè si, el tiu es passava de puta però anava amb monitor...) vam poder travessar el pont ben “ginyats” relliscant de peus i patint de braços m’entres sentíem que la pluja ens anava entrant pel clatell i ens sortia pels peus. El pont se’ns va fer etern però al mateix temps vam riure com “malparits”.
Una vegada ben molls i acabat el pont, el dubte era si continuar fent la ferrada (més molls ja era impossible estar) o tornar al cotxe i deixar-ho per un altre dia (amb klemen inclós), i un parell de relliscades van confirmar el segon dubte, valia més deixar-ho per un altre dia.
La baixada la vam fer seguint la ferrada dels que “s’escaquejen” del pont que torna just al punt del començament del segon sector, i la pluja semblava no tenir treva.
Un llarg esprint , una baixada empinada i molta aigua és el que va marcar la tornada al cotxe on vam baixar pel camí de bosc que et deixava directament al pàrking. La baixada clarament va ser EL MILLOR DEL DIA, bruts de fang, molls, amb l’adrenalina pujada i amb un atac de sucre al cos ens vam tirar entre els arbustos i vam saltar marges com porcs senglars per fer-nos camí, ens vem endur alguna patacada.
Arribat al cotxe la feina va ser la de pujar a dins sense deixar rastre de brutícia i com que són tan “benparits” i sempre anem tan “ben equipats” no portavem roba de recanvi, solució: despullar-se, deixar la roba al maletero i pujar al cotxe amb calçotets fins arribar a casa. Sort que almenys no ens vem torbar els mossos...
En fí que estem esperant dia per a tornar a atacar de nou la ferrata.
Tot i així al arribar als pàrkings de la ferrada ( a quarts de 10 + o -) ja vam veure que allò semblava les rambles de la gent que hi havia i moguts per la nostre vergonya d’ensenyar el nostre pèssim i ineficient (totalment ineficient) sistema dissipador vem cometre l’error de deixar passar a tot déu davant.
Al arribar al peu de la ferrada, és podia observar una llarga cua de gent esperant per enfilar-se a fer la ferrada. (hauran de posar números com a la peixateria) semblava que tots ens agüéssim posat d’acord i quedéssim allà a la mateixa hora, així de clar, de moment allò pintava... una merda.
Quan per fi vam poder pujar se’ns va anar oblidant aquest mal pensament i vam començar a veure que haver anat fins allà havia valgut la pena. La ferrata semblava fàcil i de moment les vistes eren genials. Tot i així quan menys t’esperaves es formava un tap de gent d’aquells que ja pots anar traient la baralla de cartes i jugar a la botifarra...
Quan vem acabar al primer tram vem adelantar una mica de gent corrent pel camí que enfilava al segon sector (sector pont) i just aquí es quan les coses es van anar posant interessants. M’entres esperàvem per passar pel el pont (variant de pont nepalí de 60 m aprox.). el temps va canviar, FRED, BOIRA I PLUJA, MOLTA PLUJA. I total desprès de tenir una sèrie de petits accidents amb un subnormal que fumava un rosli i no feia cas del seu monitor (perquè si, el tiu es passava de puta però anava amb monitor...) vam poder travessar el pont ben “ginyats” relliscant de peus i patint de braços m’entres sentíem que la pluja ens anava entrant pel clatell i ens sortia pels peus. El pont se’ns va fer etern però al mateix temps vam riure com “malparits”.
Una vegada ben molls i acabat el pont, el dubte era si continuar fent la ferrada (més molls ja era impossible estar) o tornar al cotxe i deixar-ho per un altre dia (amb klemen inclós), i un parell de relliscades van confirmar el segon dubte, valia més deixar-ho per un altre dia.
La baixada la vam fer seguint la ferrada dels que “s’escaquejen” del pont que torna just al punt del començament del segon sector, i la pluja semblava no tenir treva.
Un llarg esprint , una baixada empinada i molta aigua és el que va marcar la tornada al cotxe on vam baixar pel camí de bosc que et deixava directament al pàrking. La baixada clarament va ser EL MILLOR DEL DIA, bruts de fang, molls, amb l’adrenalina pujada i amb un atac de sucre al cos ens vam tirar entre els arbustos i vam saltar marges com porcs senglars per fer-nos camí, ens vem endur alguna patacada.
Arribat al cotxe la feina va ser la de pujar a dins sense deixar rastre de brutícia i com que són tan “benparits” i sempre anem tan “ben equipats” no portavem roba de recanvi, solució: despullar-se, deixar la roba al maletero i pujar al cotxe amb calçotets fins arribar a casa. Sort que almenys no ens vem torbar els mossos...
En fí que estem esperant dia per a tornar a atacar de nou la ferrata.
de moment aixó, més endavant ús penjarem el video d'una caiguda baixant...
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Baumes Corcades
Escric aquest blog per comunicar (ja em diràs a qui li interessa) la següent sortida del dissabte al matí (no sortir a fer la birra el divendres nit, o com a molt a les 00.00 a casa).
El lloc serà per allà Vic i es farà la ferrata de les Baumes Corcades (clickar aqui per a la informació dels equipadors). És a dir lluny i al matí, doble sacrifici... calculo que a les 10 AM és bona hora per començar la via, aixó vol dir que a les 8:00 quedem al local (Cal Pere Nou).
Per tant qui es "raji" que el "donguin pel cul" perquè marxarem igualment (sempre que siguem un mínim de dos). Com diu el Murfy: Fins als cullons de desaprofitar els dies! ...
Ah! per cert, caldría posar a l'invent que vam fer per assegurar-nos i estalviar-nos uns eurets un aparell dissipador, perquè si queiem llepem, (ja sé que no es té perquè caure...)
Així doncs si el temps ens convida hi traurem el cap.
Aquí el Klemen us deixarà el video (amb móvil) de l'últim dissabte desperdiciat, intentant fer la "cresta del Mercadal inferior" ón per començar ja vem arribar tart i per acabar ens faltava més informació.
El lloc serà per allà Vic i es farà la ferrata de les Baumes Corcades (clickar aqui per a la informació dels equipadors). És a dir lluny i al matí, doble sacrifici... calculo que a les 10 AM és bona hora per començar la via, aixó vol dir que a les 8:00 quedem al local (Cal Pere Nou).
Per tant qui es "raji" que el "donguin pel cul" perquè marxarem igualment (sempre que siguem un mínim de dos). Com diu el Murfy: Fins als cullons de desaprofitar els dies! ...
Ah! per cert, caldría posar a l'invent que vam fer per assegurar-nos i estalviar-nos uns eurets un aparell dissipador, perquè si queiem llepem, (ja sé que no es té perquè caure...)
Així doncs si el temps ens convida hi traurem el cap.
Aquí el Klemen us deixarà el video (amb móvil) de l'últim dissabte desperdiciat, intentant fer la "cresta del Mercadal inferior" ón per començar ja vem arribar tart i per acabar ens faltava més informació.
dilluns, 29 de setembre del 2008
Roques de l'Empalomar: Per fí...
Bones! Com que no escriu NI DÉU, hem veig obligat a escriure jo, com sempre, per tant el dia que es connecti algun mort d’aquests que tinc d’amics espero que almenys hi penji les fotos... jo de moment escriuré un breu resum de com va anar el dia:
Ens vam reunir a la "BP" de Berga per anar a pujar, com tots sabeu, la ferrada/ta de les Roques de L'Empalomar. Murfy (puntual), Klemen (puntual), Badia (puntual?¿ ... si puntual.) i Cirex ens va deixar anar amb un: espereu-me que ara pujo... .
En fi que m’entres esperàvem el Cire vam fer temps revisant el pèssim però eficaç sistema de seguretat que faríem servir.
Després de 3/4 d’hora esperant i de renegar en contra el sistema de seguretat vam enfilar el camí cap a Vallcebre. Aparquem als camps del Tabac (no sé si és de "Tabacu" o de animal) i caminem per la pujada ( la bona, no la que dona volta) fins arribar a peu de pista.
Una vegada allà ens vestim, deixem passar a davant uns vells que clarament anaven molt ben equipats i fixant-nos com ho feien vam decidir arrencar. Primer Cire després Badia tot seguit Semen (Klemen) i Murfy l’últim.
Val a dir que per ser uns inexperts en el món de les ferrades ens en vam ensortir prou bé, anar canviant mosquetons... pim, pam... . La ferrada va semblar fàcil i agradable a la vista i com tothom diu... se’ns va fer curta. No hi va haver cap tipus d’incident tret dels que no portaven "gons" que se’ls van embutllofar una mica. Klemen no parava de xerrar, segons ell de por i nervis segons jo... aquest nen mai ha estat gaire be del tot....
Una vegada a dalt ens vam tirar 4 fotos per fer-nos els professionals i vam observar l'extens paissatge Berguedà.
De baixada les patinades van ser nombroses, i més d'un va donar les gràcies al cable instal·lat al costat del camí, parlant de "lu guapu" que ens havia semblat i m’entres ens vestíem vam comentar el proper objectiu... comprar un seguru bo i anar a fer la ferrada de les baumes corcades al costat de Vic.
Ens vam reunir a la "BP" de Berga per anar a pujar, com tots sabeu, la ferrada/ta de les Roques de L'Empalomar. Murfy (puntual), Klemen (puntual), Badia (puntual?¿ ... si puntual.) i Cirex ens va deixar anar amb un: espereu-me que ara pujo... .
En fi que m’entres esperàvem el Cire vam fer temps revisant el pèssim però eficaç sistema de seguretat que faríem servir.
Després de 3/4 d’hora esperant i de renegar en contra el sistema de seguretat vam enfilar el camí cap a Vallcebre. Aparquem als camps del Tabac (no sé si és de "Tabacu" o de animal) i caminem per la pujada ( la bona, no la que dona volta) fins arribar a peu de pista.
Una vegada allà ens vestim, deixem passar a davant uns vells que clarament anaven molt ben equipats i fixant-nos com ho feien vam decidir arrencar. Primer Cire després Badia tot seguit Semen (Klemen) i Murfy l’últim.
Val a dir que per ser uns inexperts en el món de les ferrades ens en vam ensortir prou bé, anar canviant mosquetons... pim, pam... . La ferrada va semblar fàcil i agradable a la vista i com tothom diu... se’ns va fer curta. No hi va haver cap tipus d’incident tret dels que no portaven "gons" que se’ls van embutllofar una mica. Klemen no parava de xerrar, segons ell de por i nervis segons jo... aquest nen mai ha estat gaire be del tot....
Una vegada a dalt ens vam tirar 4 fotos per fer-nos els professionals i vam observar l'extens paissatge Berguedà.
De baixada les patinades van ser nombroses, i més d'un va donar les gràcies al cable instal·lat al costat del camí, parlant de "lu guapu" que ens havia semblat i m’entres ens vestíem vam comentar el proper objectiu... comprar un seguru bo i anar a fer la ferrada de les baumes corcades al costat de Vic.
dimecres, 17 de setembre del 2008
Roques de l'Empalomar
Bé! Aquest bloc no xuta i això es degut a dos motius:
No hem escrit totes les nostres sortides d’escalada (puta mandra)
Últimament (i això ja és més preocupant) no trobem dia ni hora per a anar a escalar junts, teníem vacances, ara plou, aquesta tarda tinc partit, em carda mandra... bla, bla, bla...
Ah! i afegeixo aquest tercer motiu, El Murfi no té compte amb aquest bloc, és més...
per mi que no sap ni que tenim bloc!
En fi per acabar de matar el rato fins a l’hora de dinar, explicaré el nostre següent “repte” planificat per dissabte.
Es tracta d’anar a fer la via ferrada o ferrata de l’Empalomar a Vallcebre. La via ha estat equipada per els imparables i clickant “aquí” trobareu tota d’informació necessària per a l’aproximació i la pujada al seu cim.
Malgrat la bona explicació del mapa aquest dissabte a la tarda ens hi vam acostar a fer-hi una ullada per a veure com pintava. Vam aparcar el cotxe a l’esplanada dels camps de Tabac i vam seguir les indicacions de les marques verd-i-blanc tal i com ens van dir el hippys que vam trobar més enredera.
Val a dir que el sistema que utilitzarem per assegurar-nos a la ferrada és un sistema casolà (intentant copiar als sistemes de compra) fabricat a base de un tros de corda dinàmica d’escalada i un parell de mosquetons, un a cada punta, suposo que no ens matarem.
No tenim cap experiència anterior al tema via ferrada així dons que si algú o alguna que llegeixi aquest bloc i sigui competent amb el tema vol posar algun comentari tipu seguretat, tipu material o tipu consell serà benvingut.
Més endavant ús penjaré una foto del sistema de seguretat casolà que farem servir... :P
Per cert ja ser que no bé al cas però el Siemens (klemen) va anar de vacances a Irlanda, a beure cervesa i aquí ens deixa amb el seu vide-resum de l’experiència.
dilluns, 11 d’agost del 2008
Recuperant Confiança
09/08/2008
Avui després de una nit amb el turmell amb gel i aprofitant l’habilitat que tinc de llevar-me sol dora als matins... he emprenyat a l'Anna perquè anem a fer uns tramus a la zona de les Esposes.
L’objectiu era fer un parell de vies per treure’m el mono i l’espina d'haver fet la pena el dia abans al Totxo del vent. Així dons que aparco el cotxe al meu aparcament privat d’allà i enfilem camí a la paret.
Les vies escollides per tornar-me a sentir a gust amb mi mateix van ser: Mega Masters de l’univers (V) i La Ramoneta (V+) (si si ja les havia fet!)
Val a dir però que les vaig tornar a fer però amb menys confiança que el primer cop... A tot arreu notava que patinava, a tot arreu veia sorreta a tot arreu m’agafava el doble de fort... en fi suposo que són conseqüències de la caiguda.
L’Anna va intentar fer la “mega masters” sense éxit ja que el començament del petit díedre el té ben entravessat.
Suposo que és l’ultim escrit que faig estil monòleg ja que dilluns tornen de vacances els dropos...
Us deixo amb algunes fotos:
Avui després de una nit amb el turmell amb gel i aprofitant l’habilitat que tinc de llevar-me sol dora als matins... he emprenyat a l'Anna perquè anem a fer uns tramus a la zona de les Esposes.
L’objectiu era fer un parell de vies per treure’m el mono i l’espina d'haver fet la pena el dia abans al Totxo del vent. Així dons que aparco el cotxe al meu aparcament privat d’allà i enfilem camí a la paret.
Les vies escollides per tornar-me a sentir a gust amb mi mateix van ser: Mega Masters de l’univers (V) i La Ramoneta (V+) (si si ja les havia fet!)
Val a dir però que les vaig tornar a fer però amb menys confiança que el primer cop... A tot arreu notava que patinava, a tot arreu veia sorreta a tot arreu m’agafava el doble de fort... en fi suposo que són conseqüències de la caiguda.
L’Anna va intentar fer la “mega masters” sense éxit ja que el començament del petit díedre el té ben entravessat.
Suposo que és l’ultim escrit que faig estil monòleg ja que dilluns tornen de vacances els dropos...
Us deixo amb algunes fotos:
Vistes des de les Esposes (amb els cingles de Vallcebre al fons)
Petit díedre a "Mega Masters de l'univers" (via guapa)
Baidey feliç, molt feliç...
Huracàn Condor
08/08/2008
Bones!
Bones!
Seguint la tònica dels últims èxits aconseguits al totxo del vent hem aprofitat per fer-hi una visita fugaç jo i l'Anna... (lloc de moda últimament per nosaltres...) i quan dic fugaç vull dir que he parit la pena de la meva vida...
L'objectiu de la tarda era, per fi, pujar la via Xino Xano (V+) cosa que semblava fàcil tenint en compte que dies abans ens havíem “follat” Tirabol i Pito Pito Colorito (6a) ambdues, així doncs hem poso l’arnés (budrieau??? amb frances?) i començo pujant les pedres que hi ha al costat de la paret... (m’imagino que es puja per aquí...)
Xapo la primera, xapo la segona, continuo pujant fins gairebé xapar la tercera i aquí es quan es va notar la llarga tarda que vaig passar nedant i parint el capullo a la piscina... tenia un bon “agafe” de mans però els peus... i després d’una llarga estona intentant buscar una posició còmode els braços hem van començar a fer figa i les cames... ja feia estona que eren figa...
Hem vaig trobar amb la típica situació de... merda! No puc baixar fins a la segona xapa i si intento xapar la tercera caic... així dons que com a ultimàtum vaig intentar repenjar la mà a una regata que hi havia just al costat sense èxit... en fí que vaig caure fins quedar assentat a terra com un subnormal...
Els 15 primers segons van ser per veure si m’havia trencat algo. I els 15 següents per veure la sort que vaig tenir a no haver caigut de cul i trencar-me “l’escuat” (últim ós de la columna vertebral que es troba a la regata del cul) a la roca esmolada que tenia just al costat, l’Anna va quedar emportada a la pedra de davant (pudé m’hauria d’aprimar XD).
Total: 5 minuts d’escalada i cap a casa ja que entre que estava acollonit i hem paria mal al peu... durant el camí hem vaig anar traient les punxes d’esbarzer que tenia clavades perquè caure sobre un llit de molsa i trèvols egüera sigut demanar massa no¿?¿
L'objectiu de la tarda era, per fi, pujar la via Xino Xano (V+) cosa que semblava fàcil tenint en compte que dies abans ens havíem “follat” Tirabol i Pito Pito Colorito (6a) ambdues, així doncs hem poso l’arnés (budrieau??? amb frances?) i començo pujant les pedres que hi ha al costat de la paret... (m’imagino que es puja per aquí...)
Xapo la primera, xapo la segona, continuo pujant fins gairebé xapar la tercera i aquí es quan es va notar la llarga tarda que vaig passar nedant i parint el capullo a la piscina... tenia un bon “agafe” de mans però els peus... i després d’una llarga estona intentant buscar una posició còmode els braços hem van començar a fer figa i les cames... ja feia estona que eren figa...
Hem vaig trobar amb la típica situació de... merda! No puc baixar fins a la segona xapa i si intento xapar la tercera caic... així dons que com a ultimàtum vaig intentar repenjar la mà a una regata que hi havia just al costat sense èxit... en fí que vaig caure fins quedar assentat a terra com un subnormal...
Els 15 primers segons van ser per veure si m’havia trencat algo. I els 15 següents per veure la sort que vaig tenir a no haver caigut de cul i trencar-me “l’escuat” (últim ós de la columna vertebral que es troba a la regata del cul) a la roca esmolada que tenia just al costat, l’Anna va quedar emportada a la pedra de davant (pudé m’hauria d’aprimar XD).
Total: 5 minuts d’escalada i cap a casa ja que entre que estava acollonit i hem paria mal al peu... durant el camí hem vaig anar traient les punxes d’esbarzer que tenia clavades perquè caure sobre un llit de molsa i trèvols egüera sigut demanar massa no¿?¿
En fin... algun dia havia de passar.
deixo unes quantes fotos d'altres dies...
1) baidey al roc de l'alou
2)murfy també al roc de l'alou
3)murfy al totxo del vent
dimarts, 5 d’agost del 2008
Les Esposes (sector 1)
03/08/2008
Avui després d'una nit de festa major ha costat fer cas del despertador per tant l'hem parat uns quants cops avans de llevan-se... Tot i així a les 10:30 AM hem fet un esforç i hem agafat el camí de dret a Les Esposes. Avui anem jo i l'Anna ja que els altres dropos estan de vacances... Aparquem el cotxe a una petita ombra al costat de la carretera, agafem els trastos i ens enfilem marge amunt fins a arrivar al sector 1 de Les Esposes i aquí la primera alegria... les 5 vies d'aquest sector estaven a l'ombra! Per tan lloc molt recomenable per anar a escalar els matins d'estiu...
Començo per la via nº3, Mega Masters de l'univers (V), de moment és el 5 en que he disfrutat més (i a l'ombra....). Tot seguit ho prova l'Anna que desisteix quan veu que al començament no hi ha gaire canto...
Segueixo obrint la via nº2 Yo vivo en la carretera (IV+), facileta i amb bons cantos, (ojalà totes les vies fossin així...). L'Anna també la puja i toca cadena ben satisfeta de la seva fita.
Després la nº 5 Doricta (6a). un 6a que tal i com marca la llei és el nivell que estem desenvolupant ara... pel que era encara hem va sortit prou net...
I per últim la via nº 4 La Ramoneta (V+). un V+ tal i com marca el grau... (no com a altres llocs que posen un 5+ i et carden la putada de la teva vida...).
Avui després d'una nit de festa major ha costat fer cas del despertador per tant l'hem parat uns quants cops avans de llevan-se... Tot i així a les 10:30 AM hem fet un esforç i hem agafat el camí de dret a Les Esposes. Avui anem jo i l'Anna ja que els altres dropos estan de vacances... Aparquem el cotxe a una petita ombra al costat de la carretera, agafem els trastos i ens enfilem marge amunt fins a arrivar al sector 1 de Les Esposes i aquí la primera alegria... les 5 vies d'aquest sector estaven a l'ombra! Per tan lloc molt recomenable per anar a escalar els matins d'estiu...
Començo per la via nº3, Mega Masters de l'univers (V), de moment és el 5 en que he disfrutat més (i a l'ombra....). Tot seguit ho prova l'Anna que desisteix quan veu que al començament no hi ha gaire canto...
Segueixo obrint la via nº2 Yo vivo en la carretera (IV+), facileta i amb bons cantos, (ojalà totes les vies fossin així...). L'Anna també la puja i toca cadena ben satisfeta de la seva fita.
Després la nº 5 Doricta (6a). un 6a que tal i com marca la llei és el nivell que estem desenvolupant ara... pel que era encara hem va sortit prou net...
I per últim la via nº 4 La Ramoneta (V+). un V+ tal i com marca el grau... (no com a altres llocs que posen un 5+ i et carden la putada de la teva vida...).
Vista de "La Ramoneta" V+
Satisfets d'haver inaugurat un lloc nou al nostre mapa agafem les maletes i a dinar....
Les Esposes és un molt bon lloc per els iniciadors al món de l'escalada... (o sigui natrus) víes de poc grau, pedra peluda, bons peus de pista (pots veure si s'et acosta un badriol), vies molt ben assegurades... Segur que i tornarem amb breu a veure els altres sectors...
Les Esposes és un molt bon lloc per els iniciadors al món de l'escalada... (o sigui natrus) víes de poc grau, pedra peluda, bons peus de pista (pots veure si s'et acosta un badriol), vies molt ben assegurades... Segur que i tornarem amb breu a veure els altres sectors...
divendres, 1 d’agost del 2008
Una altre tarda
31/07/2008
2on dia a la totxana del vent...
Ens hem acostat una altre tarda a matar el rato al totxo del vent... calor, sol, herbes, herbes que punxen... hem fet la via 3 que es bifurca a la meitat per deixar pas a un 6a o bé on 6b i com es pròpi de nosaltres el 6b no l'aguessim fet ni somiant així que hem pujat pel 6a, re de nou, dia normal, el Murfy obre, Klement puja i tanca la pujada Baidey. A casa sopar, nar a fotre el got i dema divendres.
Per cert el Murfy va aprofitar els seus dots de paleta per apartar i col·locar amb un lloc menys perillós els rocs "sueltos" que cauràn en qualsevol dia. Ah!! Un d'aquests rocs que es troba just al cap de munt i sota la cadena deu pesar els seus 300 quilets i no té síntomes de quedar-se allà dalt gaire temps, així doncs si algú s'anima i té una pota de cabra per fer palanca.... XD
Klem assegurant amb carinyo...
Murfy a mitja via Nº3 (braç de metru i mig?¿?¿?)
dimecres, 30 de juliol del 2008
Totxo del vent
29/07/2008
Avui ens hem acostat fins a una zona “nova” per natrus, el Totxo del vent.
És la zona més pròxima a Berga prop del Roc de l’Alou, s’hi arriba fent força de bassons pujant el marge que hi ha just al costat de la ziga-zaga del petit pont que trobem just al trencant de direcció al Rasos de Peguera, (vale?). Cal dir que a la zona ens i varem arribar fa unes soumanes per fer-hi una ullada i provar de fer un 5+ que havíem vist a la guia del Berguedà però com sempre el Murfy no se n’entera i aquell 5+ que estàvem intentant resultava ser un 7b (molt bé Murfy, gran interpretació de plànols.), en fi que al final va aconseguir pujar per recuperar la cinta sense tocar pedra i amb l’ajut d’escales d’arrels i cordes de liana (que cutxinu que és) ah! i paria una pudor que era massa!.
Tornant al tema, com que al arribar ens hem trobat un grup d’escaladors que estaven fent el 5+, varem decidir provar de fer la via Nº 1 del sector, un 6a. La via es veia relativament fàcil per ser un 6a i fa uns
Primer ho proba el Murfy (fibres Murfy) que puja fins al 3er paravolt i llavors ens n’adonem del problema: a partir del paravolt nº 3 t’has de mirar el següent paravolt amb prismàtics, perquè estan almenys a
Per cert el Klemen no ha vingut perquè li feia mal al braç de fer 400 repeticions de peses de
P.D: La zona esta bastant embussada (5 serps per persona) i a la part de dalt de la via Nº 1 hi ha una sèrie de rocs de la mida del meu cap que es mouen al tocar-los. Per tant NO ELS TOQUEU ALTANTO!!!
Mapa del lloc (googlemaps):
clickar sobre el títol "Totxo del Vent" a dalt.
clickar sobre el títol "Totxo del Vent" a dalt.
dimarts, 22 de juliol del 2008
Roc de l'Alou: 19/07/2008
Bones escaladors!!! (i escaladores per suposat!)
Ja fa dies que això no tiba, i per això postejaré una mica el que vam fer aquest dissabte. La veritat és que no hi ha gaire res per explicar: anem al Alou jo i el Murfi i fem 3 vies. Punt i a part.
El Badia no vé perquè juga a futbol 7 (tens excusa perquè veu quedar tercers), així que jo i el Murfi anem a l'Alou.
Començo obrint via, de la qual no sé el nom. Nomès dir-vos que es troba a mitja baixada entre la cara sud i la cara est, passant jut pel costat d'un arbust que hi ha engarristat a la pedra.
Suposo que és un 4 o un 5. Obro via, el primer parabolt massa amunt però s'hi arriva bé. A partir d'aquí nomès pateixo una mica entre el 2on i el 3er parabolt, però a partir d'aquí tot va de puta mare.
Per cert, és el primer cop que al arribar a dalt em desfaig el 8 i passo la corda per la reunió!!! (fins ara o no arribava a dalt, o ja estava passad la corda o hi havia un mosquetó).
Seguidament i sense perdre temps puja el Murfi, decidit com sempre arriba a dalt sense cap mena de problema (aquest noi farà que aquest blog sigui el més avorrit de tots, sempre toca cadena!)
Seguidament anem cap a la "amiga" Perestroika(7a) i Pre-Perestroika(6a) (que algú em digui com es diu!). Ah, se'm oblida que trobem l'Aitor (aixecant pedres?) amb uns seus colegues molt ben parits (merci per l'ampolla d'aigua!).
Pujo jo primer la Pre-Pere sense masses problemes, i m'enfilo cap a la Perestroika de verdá. Com sempre a mig camí em cago a les calçes i em deixo anar. Cal dir que aquesta via sempre la fem passant la corda per la reunió de dalt, cos que trobo que per pujar-la és molt pitjor (no pots descansar enlloc, la corda sempre fa pendul). Probem a pujar con tots uns mascles?
Seguidament ens puja el colega Murfi, que com sempre ens treu 2 o 3 metros a tots. No aconsegueix pujar a dalt, però cada dia arriva més amunt el malparit. Jo dic que en un mes ho supera.
El dia és calorós i la veritat és que estem cansadets i algo aburrits, perquè negar-ho, així que m'aventuro a fer la via de la dreta de la Pre-Pere. Com sempre no la pujo, però aqust cop em quedo a molt poquet d'arribar a la reunió (nomès el Baidey la puja com deu mana, amb una tècnica impecable!).
Fins una altra companys!!! I si, prometo escriure més sovint i penjar videos i fotos!!!
Ja fa dies que això no tiba, i per això postejaré una mica el que vam fer aquest dissabte. La veritat és que no hi ha gaire res per explicar: anem al Alou jo i el Murfi i fem 3 vies. Punt i a part.
El Badia no vé perquè juga a futbol 7 (tens excusa perquè veu quedar tercers), així que jo i el Murfi anem a l'Alou.
Començo obrint via, de la qual no sé el nom. Nomès dir-vos que es troba a mitja baixada entre la cara sud i la cara est, passant jut pel costat d'un arbust que hi ha engarristat a la pedra.
Suposo que és un 4 o un 5. Obro via, el primer parabolt massa amunt però s'hi arriva bé. A partir d'aquí nomès pateixo una mica entre el 2on i el 3er parabolt, però a partir d'aquí tot va de puta mare.
Per cert, és el primer cop que al arribar a dalt em desfaig el 8 i passo la corda per la reunió!!! (fins ara o no arribava a dalt, o ja estava passad la corda o hi havia un mosquetó).
Seguidament i sense perdre temps puja el Murfi, decidit com sempre arriba a dalt sense cap mena de problema (aquest noi farà que aquest blog sigui el més avorrit de tots, sempre toca cadena!)
Seguidament anem cap a la "amiga" Perestroika(7a) i Pre-Perestroika(6a) (que algú em digui com es diu!). Ah, se'm oblida que trobem l'Aitor (aixecant pedres?) amb uns seus colegues molt ben parits (merci per l'ampolla d'aigua!).
Pujo jo primer la Pre-Pere sense masses problemes, i m'enfilo cap a la Perestroika de verdá. Com sempre a mig camí em cago a les calçes i em deixo anar. Cal dir que aquesta via sempre la fem passant la corda per la reunió de dalt, cos que trobo que per pujar-la és molt pitjor (no pots descansar enlloc, la corda sempre fa pendul). Probem a pujar con tots uns mascles?
Seguidament ens puja el colega Murfi, que com sempre ens treu 2 o 3 metros a tots. No aconsegueix pujar a dalt, però cada dia arriva més amunt el malparit. Jo dic que en un mes ho supera.
El dia és calorós i la veritat és que estem cansadets i algo aburrits, perquè negar-ho, així que m'aventuro a fer la via de la dreta de la Pre-Pere. Com sempre no la pujo, però aqust cop em quedo a molt poquet d'arribar a la reunió (nomès el Baidey la puja com deu mana, amb una tècnica impecable!).
Fins una altra companys!!! I si, prometo escriure més sovint i penjar videos i fotos!!!
dilluns, 16 de juny del 2008
Malpas de Trevil
INTENTANT PROGRESSAR "14/06/08"
Bueno avui escric jo. El dissabte comença quan a les 10 am després d'apagar el despertador un parell de cops em truca la Seba (Murfi) per nar a escalar a Queralt, després de veure la gran quantitat de boira i l'alta quantitat d'humitat en el terreny (durant la nit va ploure...) decidim fer vista llarga i anar a escalar.Creuant el santuari amb tot de gent mirant-nos en plan "on van aquests subnormals"... arribem a l'objectiu del dia, RECUPERAR EL PUTO MOSQUETÓ que vem deixar el dia abans al penúltim paravolt de la vía.
Primer ho provo jo obrint mes o menys fins a la meitat de la via, just a un punt que tinc ben entravessat!! Llavors desisteixo i puja la Seba que després de fer la via tardant "32 minuts" de paravolt a paravolt (requisit indispensable per formar part del grup) aconsegueix tocar cadena i adjudicar-se aquest 6a+, un bon parell de COLLONS! (estem pensant fotre'l fora del grup).
Tot seguit ho torno a provar i fent "trujaries" als dos punts entrevessats de la via aconsegueixo arribar a dalt sense mèrit. Just abans de dinar la seba va tancar el seu recital encadenant (una mica guarru) el 6a del costat. Cal esmentar que el Klemen als matins no li surt dels collons venir PERQUÈ DORM!
A la tarda les coses van tornar a la normalitat, el grup va navegar rumb al Mal Pas de Trevil on hem aconseguit encadenar de manera NETA el 2 tandem 2 (IV) i La dels Ossitos (díedre 5+) i fregant-nos el cul a la pedra el Peu de Moix (5+/6a) i Teia de Maria (5+).
Diem que les coses van tornar a la normalitat perquè el Murfi va a tonar a ser el del grup des a dir, que mentres pujava se li començava a marcar "la tova" i no va aconseguir de manera neta els grans resultats del matí. Cal esmentar el gran resultat de Klemen qua va deixar els penyals a terra i va anar obrint vía com un campió sense cridar ni renegar fins al avantpenútim paravolt de "Teia de Maria". El grup marxa de Trevil amb les excuses de sempre, "aquesta pedra és una merda...", "aixo no és 5 almenus es un 6b..."que "el roc de l'alou ens té enganyats..."bla bla bla...
El grup veu molt baixes les possibilitats d'aconseguir fer un 7b a finals d'estiu... XDDDDD
Us adjunto un parell de fotos de dies posteriors.
Badia al Mal pas de Trevil "La dels ossitos" dièdre 5+
Murfi "roc de l'alou" "Pre-Perestroika (no sé ben bé com es diu)" 6a
baidey a "peu de moix"
SALUT I MERDA!!!!
dijous, 12 de juny del 2008
Vies de Queralt: Zona dels 4
Bé, aquest és el primer escrit on es parla explicitament sobre les nostres desventures escaladores:
No recordo el dia que era, perquè no hi vaig anar, però el Murfi i el Badia exploren le vies de Queralt; no les que es troben a mig camí entre la cova de la troballa i la rampa dels parapents, sinó els 4 i 4+ que estan un pèl més enllà.
Són vies "fàcils" segons els que les valoren, però cagar-se amb Déu mentres pujes estava a la ordre del dia. El Murfi va pujar, i si no recordo malament el Badia es va quedar a mitjes.
La via és una paret inclinada, que una mica més amunt de la meitat és realment un 4, però l'inici es força cruel, perquè la pedra és molt poc escantonada i pràcticament no hi ha lloc per agafar-se ni per deixar reposar els peus... per cert, algú sap com es diuen?
El segon cop que es prova de pujar (2 o 3 dies després del primer intent) acompanyo els dos mestres. I per primer cop a la vida, em toca obrir via.
La mare que em va parir!!! He ficat nomès 2 mosquetons i ja m'he d'agafar a un perquè no m'aguanto. Molt mal als peus i a mès no sé on ficar-los (hi ha una mini escletxa per pujar la via, però és molt malparit). Si no recordo malament em vaig agafar al mosquetó uns 2 o 3 cops, i a més, després de fer un sobreesforç per xapar el següent, em vaig agafar de les 2 cordes. Tot plegat lamentable per ser un 4, però almenys vaig arribar a dalt.
El següent en intentar-ho crec que és el mestre Badia. Com sempre s'encalla a algun lloc, es caga am Deu, sent la olor a merda però puja sense agafarse ni a la corda ni al mosquetó. El compte pendent queda pagat, i com es evident, se'n sent orgullós: Badia 1 - Queralt 1!
El tercer a pujar es la Seba, que ho puja sense problemes i força ràpid. Em té força acollonit, sempre es queixa de les vies (i dels que les valoren) però mai falla. L'ascensió ha estat a un ritme normal i sense encallar-se excessivament a la zona xunga. Un deu pel Murfi.
Per anar acabant ens acompanya l'Anna, que intenta pujar però es queda al segon o tercer parabolt (realment és malparit de pujar). El Badia no crec que t'ajudi amb la corda!
Quan ja anem a marxar, el Badia ens surt amb que vol porbar de baixar amb el Vuit, que encara està per estrenar. Puja amb la ajuda del Murfi i un cop a dalt, i després de mirar-s'ho bé, acaba baixant fent rappel. Si senyor Badia, ets el rei! I això que més d'un cop ha sentit el nostre mitic: Cau cau cau cau..!
Ah, se'm oblidava: el Castella trucava cada 2x3 perquè estava algo desdesperat... amb la despedia dic!!!
No recordo el dia que era, perquè no hi vaig anar, però el Murfi i el Badia exploren le vies de Queralt; no les que es troben a mig camí entre la cova de la troballa i la rampa dels parapents, sinó els 4 i 4+ que estan un pèl més enllà.
Són vies "fàcils" segons els que les valoren, però cagar-se amb Déu mentres pujes estava a la ordre del dia. El Murfi va pujar, i si no recordo malament el Badia es va quedar a mitjes.
La via és una paret inclinada, que una mica més amunt de la meitat és realment un 4, però l'inici es força cruel, perquè la pedra és molt poc escantonada i pràcticament no hi ha lloc per agafar-se ni per deixar reposar els peus... per cert, algú sap com es diuen?
El segon cop que es prova de pujar (2 o 3 dies després del primer intent) acompanyo els dos mestres. I per primer cop a la vida, em toca obrir via.
La mare que em va parir!!! He ficat nomès 2 mosquetons i ja m'he d'agafar a un perquè no m'aguanto. Molt mal als peus i a mès no sé on ficar-los (hi ha una mini escletxa per pujar la via, però és molt malparit). Si no recordo malament em vaig agafar al mosquetó uns 2 o 3 cops, i a més, després de fer un sobreesforç per xapar el següent, em vaig agafar de les 2 cordes. Tot plegat lamentable per ser un 4, però almenys vaig arribar a dalt.
El següent en intentar-ho crec que és el mestre Badia. Com sempre s'encalla a algun lloc, es caga am Deu, sent la olor a merda però puja sense agafarse ni a la corda ni al mosquetó. El compte pendent queda pagat, i com es evident, se'n sent orgullós: Badia 1 - Queralt 1!
El tercer a pujar es la Seba, que ho puja sense problemes i força ràpid. Em té força acollonit, sempre es queixa de les vies (i dels que les valoren) però mai falla. L'ascensió ha estat a un ritme normal i sense encallar-se excessivament a la zona xunga. Un deu pel Murfi.
Per anar acabant ens acompanya l'Anna, que intenta pujar però es queda al segon o tercer parabolt (realment és malparit de pujar). El Badia no crec que t'ajudi amb la corda!
Quan ja anem a marxar, el Badia ens surt amb que vol porbar de baixar amb el Vuit, que encara està per estrenar. Puja amb la ajuda del Murfi i un cop a dalt, i després de mirar-s'ho bé, acaba baixant fent rappel. Si senyor Badia, ets el rei! I això que més d'un cop ha sentit el nostre mitic: Cau cau cau cau..!
Ah, se'm oblidava: el Castella trucava cada 2x3 perquè estava algo desdesperat... amb la despedia dic!!!
dimecres, 11 de juny del 2008
Diccionari del escalador
Bé, el segon comentari del blog i ja estem copiant material dels companys...
Us deixo un enllaç a un altre blog on es parla sobre termes utilitzats en escalada, especialment als noms dels utensilis i perquè serviexen.
Els enllaços són aquests:
Diccionari Volum 1
Diccionari Volum 2
Gràcies a Blog d'una Selenita. (no ho poso als enllaços de Blog perquè crec que és un blog més aviat personal)
Us deixo un enllaç a un altre blog on es parla sobre termes utilitzats en escalada, especialment als noms dels utensilis i perquè serviexen.
Els enllaços són aquests:
Diccionari Volum 1
Diccionari Volum 2
Gràcies a Blog d'una Selenita. (no ho poso als enllaços de Blog perquè crec que és un blog més aviat personal)
dimarts, 10 de juny del 2008
Benvinguts a tots si us heu cagat!
Bona tarda escaladors!
Amb aquest missatge s'inagura el blog més ben parit del Berguedà: el MeRdA aL vEnTrE !!!
Començem aquesta etapa amb la il·lusió de plasmar (a mode de diari) la nostra evolució i millora en l'escalada. Fa tan sols un mes i escaig que ens hem iniciat en aquest esport, i la veritat és que estem força enganxats.
En aquest blog intentarem anar explicant les nostres aventures i anirem afegint comentaris a les vies que anem pujant. Intentarem no deixar el blog penjat, i actualitzar-lo sovint amb textos on descriurem les vies que pujem, així com donant la nostra humil i inexperta opinió.
També comentarem com hem pujat cadasún de nosaltres (més ràpid, més a poc a poc, més tranquils o sentint l'olor a merda que deixem anar entre cinta i cinta), i ho farem més divertit posant-hi fotos i algun video.
No us prengueu el bloog en serio, nomès som uns aficionats que mirem de passar-ho bé de la manera que sabem; escalant i fent el gilipolles constantment (no som gent seria, escalem per diversió, no per competir amb ningú, tot i que ja ens agradaria tenir un bon nivell!).
Ah, se'm oblidava! El blog es escrit pel KleMeN (jo mateix), però els membres del grupillo (si voleu a partir d'ara ens podeu dir els MeRdA aL vEnTrE) som:
- Murfi: o Murphy, o Sebes, o Sidru, o Jordi, o Rafart, o Severiana... que és el fibrat i el que fa més pinta d'escalador.
- Badia: o Badiaz, o Badi, o Marc, o fill del Pere, o Archi, o Steve... que és el més afamat per escalar i el que hi posa més ganes. Té el desaventatge que no es gaire alt i certament poc elàstic, però al final acaba tocant cadena (no para fins aconseguir-ho). A més és el més flipat amb el tema i sol "descobrir" noves tècniques perquè es mira molts videos d'internet.
- Klemen: Jo mateix. Sóc el més cagat de tots (he obert tan sols 1 via) i tinc una creu amb Trevil (no tinc collons de pujar segons que). Però tot i això m'agradaria porgressar i m'ho passo bé quan em supero, cosa que faig poc sovint.
A part de nosaltres, hi ha altre gent que vé de tant en tant i que també té cabuda en aquest blog: l'Anna, la Mireia, el Cire, el Castella i la Judit.
Doncs bé, després d'aquesta petita introducció estem a l'espera d'anar ampliant la secció quan tinguem fotos per explicar les nostres experiències.
Fins aviat!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
