dijous, 6 de novembre del 2008
dilluns, 20 d’octubre del 2008
El Tomàs Molina encerta (Baumes Corcades)
Dissabte al matí per fi ens vam llevar d’hora d’una p... vegada i malgrat que sabíem que molt bon temps no faria jo, el murfy i el cirex vam agafar carretera i manta i cap a Centelles vem anar a parar.
Tot i així al arribar als pàrkings de la ferrada ( a quarts de 10 + o -) ja vam veure que allò semblava les rambles de la gent que hi havia i moguts per la nostre vergonya d’ensenyar el nostre pèssim i ineficient (totalment ineficient) sistema dissipador vem cometre l’error de deixar passar a tot déu davant.
Al arribar al peu de la ferrada, és podia observar una llarga cua de gent esperant per enfilar-se a fer la ferrada. (hauran de posar números com a la peixateria) semblava que tots ens agüéssim posat d’acord i quedéssim allà a la mateixa hora, així de clar, de moment allò pintava... una merda.
Quan per fi vam poder pujar se’ns va anar oblidant aquest mal pensament i vam començar a veure que haver anat fins allà havia valgut la pena. La ferrata semblava fàcil i de moment les vistes eren genials. Tot i així quan menys t’esperaves es formava un tap de gent d’aquells que ja pots anar traient la baralla de cartes i jugar a la botifarra...
Quan vem acabar al primer tram vem adelantar una mica de gent corrent pel camí que enfilava al segon sector (sector pont) i just aquí es quan les coses es van anar posant interessants. M’entres esperàvem per passar pel el pont (variant de pont nepalí de 60 m aprox.). el temps va canviar, FRED, BOIRA I PLUJA, MOLTA PLUJA. I total desprès de tenir una sèrie de petits accidents amb un subnormal que fumava un rosli i no feia cas del seu monitor (perquè si, el tiu es passava de puta però anava amb monitor...) vam poder travessar el pont ben “ginyats” relliscant de peus i patint de braços m’entres sentíem que la pluja ens anava entrant pel clatell i ens sortia pels peus. El pont se’ns va fer etern però al mateix temps vam riure com “malparits”.
Una vegada ben molls i acabat el pont, el dubte era si continuar fent la ferrada (més molls ja era impossible estar) o tornar al cotxe i deixar-ho per un altre dia (amb klemen inclós), i un parell de relliscades van confirmar el segon dubte, valia més deixar-ho per un altre dia.
La baixada la vam fer seguint la ferrada dels que “s’escaquejen” del pont que torna just al punt del començament del segon sector, i la pluja semblava no tenir treva.
Un llarg esprint , una baixada empinada i molta aigua és el que va marcar la tornada al cotxe on vam baixar pel camí de bosc que et deixava directament al pàrking. La baixada clarament va ser EL MILLOR DEL DIA, bruts de fang, molls, amb l’adrenalina pujada i amb un atac de sucre al cos ens vam tirar entre els arbustos i vam saltar marges com porcs senglars per fer-nos camí, ens vem endur alguna patacada.
Arribat al cotxe la feina va ser la de pujar a dins sense deixar rastre de brutícia i com que són tan “benparits” i sempre anem tan “ben equipats” no portavem roba de recanvi, solució: despullar-se, deixar la roba al maletero i pujar al cotxe amb calçotets fins arribar a casa. Sort que almenys no ens vem torbar els mossos...
En fí que estem esperant dia per a tornar a atacar de nou la ferrata.
Tot i així al arribar als pàrkings de la ferrada ( a quarts de 10 + o -) ja vam veure que allò semblava les rambles de la gent que hi havia i moguts per la nostre vergonya d’ensenyar el nostre pèssim i ineficient (totalment ineficient) sistema dissipador vem cometre l’error de deixar passar a tot déu davant.
Al arribar al peu de la ferrada, és podia observar una llarga cua de gent esperant per enfilar-se a fer la ferrada. (hauran de posar números com a la peixateria) semblava que tots ens agüéssim posat d’acord i quedéssim allà a la mateixa hora, així de clar, de moment allò pintava... una merda.
Quan per fi vam poder pujar se’ns va anar oblidant aquest mal pensament i vam començar a veure que haver anat fins allà havia valgut la pena. La ferrata semblava fàcil i de moment les vistes eren genials. Tot i així quan menys t’esperaves es formava un tap de gent d’aquells que ja pots anar traient la baralla de cartes i jugar a la botifarra...
Quan vem acabar al primer tram vem adelantar una mica de gent corrent pel camí que enfilava al segon sector (sector pont) i just aquí es quan les coses es van anar posant interessants. M’entres esperàvem per passar pel el pont (variant de pont nepalí de 60 m aprox.). el temps va canviar, FRED, BOIRA I PLUJA, MOLTA PLUJA. I total desprès de tenir una sèrie de petits accidents amb un subnormal que fumava un rosli i no feia cas del seu monitor (perquè si, el tiu es passava de puta però anava amb monitor...) vam poder travessar el pont ben “ginyats” relliscant de peus i patint de braços m’entres sentíem que la pluja ens anava entrant pel clatell i ens sortia pels peus. El pont se’ns va fer etern però al mateix temps vam riure com “malparits”.
Una vegada ben molls i acabat el pont, el dubte era si continuar fent la ferrada (més molls ja era impossible estar) o tornar al cotxe i deixar-ho per un altre dia (amb klemen inclós), i un parell de relliscades van confirmar el segon dubte, valia més deixar-ho per un altre dia.
La baixada la vam fer seguint la ferrada dels que “s’escaquejen” del pont que torna just al punt del començament del segon sector, i la pluja semblava no tenir treva.
Un llarg esprint , una baixada empinada i molta aigua és el que va marcar la tornada al cotxe on vam baixar pel camí de bosc que et deixava directament al pàrking. La baixada clarament va ser EL MILLOR DEL DIA, bruts de fang, molls, amb l’adrenalina pujada i amb un atac de sucre al cos ens vam tirar entre els arbustos i vam saltar marges com porcs senglars per fer-nos camí, ens vem endur alguna patacada.
Arribat al cotxe la feina va ser la de pujar a dins sense deixar rastre de brutícia i com que són tan “benparits” i sempre anem tan “ben equipats” no portavem roba de recanvi, solució: despullar-se, deixar la roba al maletero i pujar al cotxe amb calçotets fins arribar a casa. Sort que almenys no ens vem torbar els mossos...
En fí que estem esperant dia per a tornar a atacar de nou la ferrata.
de moment aixó, més endavant ús penjarem el video d'una caiguda baixant...
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Baumes Corcades
Escric aquest blog per comunicar (ja em diràs a qui li interessa) la següent sortida del dissabte al matí (no sortir a fer la birra el divendres nit, o com a molt a les 00.00 a casa).
El lloc serà per allà Vic i es farà la ferrata de les Baumes Corcades (clickar aqui per a la informació dels equipadors). És a dir lluny i al matí, doble sacrifici... calculo que a les 10 AM és bona hora per començar la via, aixó vol dir que a les 8:00 quedem al local (Cal Pere Nou).
Per tant qui es "raji" que el "donguin pel cul" perquè marxarem igualment (sempre que siguem un mínim de dos). Com diu el Murfy: Fins als cullons de desaprofitar els dies! ...
Ah! per cert, caldría posar a l'invent que vam fer per assegurar-nos i estalviar-nos uns eurets un aparell dissipador, perquè si queiem llepem, (ja sé que no es té perquè caure...)
Així doncs si el temps ens convida hi traurem el cap.
Aquí el Klemen us deixarà el video (amb móvil) de l'últim dissabte desperdiciat, intentant fer la "cresta del Mercadal inferior" ón per començar ja vem arribar tart i per acabar ens faltava més informació.
El lloc serà per allà Vic i es farà la ferrata de les Baumes Corcades (clickar aqui per a la informació dels equipadors). És a dir lluny i al matí, doble sacrifici... calculo que a les 10 AM és bona hora per començar la via, aixó vol dir que a les 8:00 quedem al local (Cal Pere Nou).
Per tant qui es "raji" que el "donguin pel cul" perquè marxarem igualment (sempre que siguem un mínim de dos). Com diu el Murfy: Fins als cullons de desaprofitar els dies! ...
Ah! per cert, caldría posar a l'invent que vam fer per assegurar-nos i estalviar-nos uns eurets un aparell dissipador, perquè si queiem llepem, (ja sé que no es té perquè caure...)
Així doncs si el temps ens convida hi traurem el cap.
Aquí el Klemen us deixarà el video (amb móvil) de l'últim dissabte desperdiciat, intentant fer la "cresta del Mercadal inferior" ón per començar ja vem arribar tart i per acabar ens faltava més informació.
dilluns, 29 de setembre del 2008
Roques de l'Empalomar: Per fí...
Bones! Com que no escriu NI DÉU, hem veig obligat a escriure jo, com sempre, per tant el dia que es connecti algun mort d’aquests que tinc d’amics espero que almenys hi penji les fotos... jo de moment escriuré un breu resum de com va anar el dia:
Ens vam reunir a la "BP" de Berga per anar a pujar, com tots sabeu, la ferrada/ta de les Roques de L'Empalomar. Murfy (puntual), Klemen (puntual), Badia (puntual?¿ ... si puntual.) i Cirex ens va deixar anar amb un: espereu-me que ara pujo... .
En fi que m’entres esperàvem el Cire vam fer temps revisant el pèssim però eficaç sistema de seguretat que faríem servir.
Després de 3/4 d’hora esperant i de renegar en contra el sistema de seguretat vam enfilar el camí cap a Vallcebre. Aparquem als camps del Tabac (no sé si és de "Tabacu" o de animal) i caminem per la pujada ( la bona, no la que dona volta) fins arribar a peu de pista.
Una vegada allà ens vestim, deixem passar a davant uns vells que clarament anaven molt ben equipats i fixant-nos com ho feien vam decidir arrencar. Primer Cire després Badia tot seguit Semen (Klemen) i Murfy l’últim.
Val a dir que per ser uns inexperts en el món de les ferrades ens en vam ensortir prou bé, anar canviant mosquetons... pim, pam... . La ferrada va semblar fàcil i agradable a la vista i com tothom diu... se’ns va fer curta. No hi va haver cap tipus d’incident tret dels que no portaven "gons" que se’ls van embutllofar una mica. Klemen no parava de xerrar, segons ell de por i nervis segons jo... aquest nen mai ha estat gaire be del tot....
Una vegada a dalt ens vam tirar 4 fotos per fer-nos els professionals i vam observar l'extens paissatge Berguedà.
De baixada les patinades van ser nombroses, i més d'un va donar les gràcies al cable instal·lat al costat del camí, parlant de "lu guapu" que ens havia semblat i m’entres ens vestíem vam comentar el proper objectiu... comprar un seguru bo i anar a fer la ferrada de les baumes corcades al costat de Vic.
Ens vam reunir a la "BP" de Berga per anar a pujar, com tots sabeu, la ferrada/ta de les Roques de L'Empalomar. Murfy (puntual), Klemen (puntual), Badia (puntual?¿ ... si puntual.) i Cirex ens va deixar anar amb un: espereu-me que ara pujo... .
En fi que m’entres esperàvem el Cire vam fer temps revisant el pèssim però eficaç sistema de seguretat que faríem servir.
Després de 3/4 d’hora esperant i de renegar en contra el sistema de seguretat vam enfilar el camí cap a Vallcebre. Aparquem als camps del Tabac (no sé si és de "Tabacu" o de animal) i caminem per la pujada ( la bona, no la que dona volta) fins arribar a peu de pista.
Una vegada allà ens vestim, deixem passar a davant uns vells que clarament anaven molt ben equipats i fixant-nos com ho feien vam decidir arrencar. Primer Cire després Badia tot seguit Semen (Klemen) i Murfy l’últim.
Val a dir que per ser uns inexperts en el món de les ferrades ens en vam ensortir prou bé, anar canviant mosquetons... pim, pam... . La ferrada va semblar fàcil i agradable a la vista i com tothom diu... se’ns va fer curta. No hi va haver cap tipus d’incident tret dels que no portaven "gons" que se’ls van embutllofar una mica. Klemen no parava de xerrar, segons ell de por i nervis segons jo... aquest nen mai ha estat gaire be del tot....
Una vegada a dalt ens vam tirar 4 fotos per fer-nos els professionals i vam observar l'extens paissatge Berguedà.
De baixada les patinades van ser nombroses, i més d'un va donar les gràcies al cable instal·lat al costat del camí, parlant de "lu guapu" que ens havia semblat i m’entres ens vestíem vam comentar el proper objectiu... comprar un seguru bo i anar a fer la ferrada de les baumes corcades al costat de Vic.
dimecres, 17 de setembre del 2008
Roques de l'Empalomar
Bé! Aquest bloc no xuta i això es degut a dos motius:
No hem escrit totes les nostres sortides d’escalada (puta mandra)
Últimament (i això ja és més preocupant) no trobem dia ni hora per a anar a escalar junts, teníem vacances, ara plou, aquesta tarda tinc partit, em carda mandra... bla, bla, bla...
Ah! i afegeixo aquest tercer motiu, El Murfi no té compte amb aquest bloc, és més...
per mi que no sap ni que tenim bloc!
En fi per acabar de matar el rato fins a l’hora de dinar, explicaré el nostre següent “repte” planificat per dissabte.
Es tracta d’anar a fer la via ferrada o ferrata de l’Empalomar a Vallcebre. La via ha estat equipada per els imparables i clickant “aquí” trobareu tota d’informació necessària per a l’aproximació i la pujada al seu cim.
Malgrat la bona explicació del mapa aquest dissabte a la tarda ens hi vam acostar a fer-hi una ullada per a veure com pintava. Vam aparcar el cotxe a l’esplanada dels camps de Tabac i vam seguir les indicacions de les marques verd-i-blanc tal i com ens van dir el hippys que vam trobar més enredera.
Val a dir que el sistema que utilitzarem per assegurar-nos a la ferrada és un sistema casolà (intentant copiar als sistemes de compra) fabricat a base de un tros de corda dinàmica d’escalada i un parell de mosquetons, un a cada punta, suposo que no ens matarem.
No tenim cap experiència anterior al tema via ferrada així dons que si algú o alguna que llegeixi aquest bloc i sigui competent amb el tema vol posar algun comentari tipu seguretat, tipu material o tipu consell serà benvingut.
Més endavant ús penjaré una foto del sistema de seguretat casolà que farem servir... :P
Per cert ja ser que no bé al cas però el Siemens (klemen) va anar de vacances a Irlanda, a beure cervesa i aquí ens deixa amb el seu vide-resum de l’experiència.
dilluns, 11 d’agost del 2008
Recuperant Confiança
09/08/2008
Avui després de una nit amb el turmell amb gel i aprofitant l’habilitat que tinc de llevar-me sol dora als matins... he emprenyat a l'Anna perquè anem a fer uns tramus a la zona de les Esposes.
L’objectiu era fer un parell de vies per treure’m el mono i l’espina d'haver fet la pena el dia abans al Totxo del vent. Així dons que aparco el cotxe al meu aparcament privat d’allà i enfilem camí a la paret.
Les vies escollides per tornar-me a sentir a gust amb mi mateix van ser: Mega Masters de l’univers (V) i La Ramoneta (V+) (si si ja les havia fet!)
Val a dir però que les vaig tornar a fer però amb menys confiança que el primer cop... A tot arreu notava que patinava, a tot arreu veia sorreta a tot arreu m’agafava el doble de fort... en fi suposo que són conseqüències de la caiguda.
L’Anna va intentar fer la “mega masters” sense éxit ja que el començament del petit díedre el té ben entravessat.
Suposo que és l’ultim escrit que faig estil monòleg ja que dilluns tornen de vacances els dropos...
Us deixo amb algunes fotos:
Avui després de una nit amb el turmell amb gel i aprofitant l’habilitat que tinc de llevar-me sol dora als matins... he emprenyat a l'Anna perquè anem a fer uns tramus a la zona de les Esposes.
L’objectiu era fer un parell de vies per treure’m el mono i l’espina d'haver fet la pena el dia abans al Totxo del vent. Així dons que aparco el cotxe al meu aparcament privat d’allà i enfilem camí a la paret.
Les vies escollides per tornar-me a sentir a gust amb mi mateix van ser: Mega Masters de l’univers (V) i La Ramoneta (V+) (si si ja les havia fet!)
Val a dir però que les vaig tornar a fer però amb menys confiança que el primer cop... A tot arreu notava que patinava, a tot arreu veia sorreta a tot arreu m’agafava el doble de fort... en fi suposo que són conseqüències de la caiguda.
L’Anna va intentar fer la “mega masters” sense éxit ja que el començament del petit díedre el té ben entravessat.
Suposo que és l’ultim escrit que faig estil monòleg ja que dilluns tornen de vacances els dropos...
Us deixo amb algunes fotos:
Vistes des de les Esposes (amb els cingles de Vallcebre al fons)
Petit díedre a "Mega Masters de l'univers" (via guapa)
Baidey feliç, molt feliç...
Huracàn Condor
08/08/2008
Bones!
Bones!
Seguint la tònica dels últims èxits aconseguits al totxo del vent hem aprofitat per fer-hi una visita fugaç jo i l'Anna... (lloc de moda últimament per nosaltres...) i quan dic fugaç vull dir que he parit la pena de la meva vida...
L'objectiu de la tarda era, per fi, pujar la via Xino Xano (V+) cosa que semblava fàcil tenint en compte que dies abans ens havíem “follat” Tirabol i Pito Pito Colorito (6a) ambdues, així doncs hem poso l’arnés (budrieau??? amb frances?) i començo pujant les pedres que hi ha al costat de la paret... (m’imagino que es puja per aquí...)
Xapo la primera, xapo la segona, continuo pujant fins gairebé xapar la tercera i aquí es quan es va notar la llarga tarda que vaig passar nedant i parint el capullo a la piscina... tenia un bon “agafe” de mans però els peus... i després d’una llarga estona intentant buscar una posició còmode els braços hem van començar a fer figa i les cames... ja feia estona que eren figa...
Hem vaig trobar amb la típica situació de... merda! No puc baixar fins a la segona xapa i si intento xapar la tercera caic... així dons que com a ultimàtum vaig intentar repenjar la mà a una regata que hi havia just al costat sense èxit... en fí que vaig caure fins quedar assentat a terra com un subnormal...
Els 15 primers segons van ser per veure si m’havia trencat algo. I els 15 següents per veure la sort que vaig tenir a no haver caigut de cul i trencar-me “l’escuat” (últim ós de la columna vertebral que es troba a la regata del cul) a la roca esmolada que tenia just al costat, l’Anna va quedar emportada a la pedra de davant (pudé m’hauria d’aprimar XD).
Total: 5 minuts d’escalada i cap a casa ja que entre que estava acollonit i hem paria mal al peu... durant el camí hem vaig anar traient les punxes d’esbarzer que tenia clavades perquè caure sobre un llit de molsa i trèvols egüera sigut demanar massa no¿?¿
L'objectiu de la tarda era, per fi, pujar la via Xino Xano (V+) cosa que semblava fàcil tenint en compte que dies abans ens havíem “follat” Tirabol i Pito Pito Colorito (6a) ambdues, així doncs hem poso l’arnés (budrieau??? amb frances?) i començo pujant les pedres que hi ha al costat de la paret... (m’imagino que es puja per aquí...)
Xapo la primera, xapo la segona, continuo pujant fins gairebé xapar la tercera i aquí es quan es va notar la llarga tarda que vaig passar nedant i parint el capullo a la piscina... tenia un bon “agafe” de mans però els peus... i després d’una llarga estona intentant buscar una posició còmode els braços hem van començar a fer figa i les cames... ja feia estona que eren figa...
Hem vaig trobar amb la típica situació de... merda! No puc baixar fins a la segona xapa i si intento xapar la tercera caic... així dons que com a ultimàtum vaig intentar repenjar la mà a una regata que hi havia just al costat sense èxit... en fí que vaig caure fins quedar assentat a terra com un subnormal...
Els 15 primers segons van ser per veure si m’havia trencat algo. I els 15 següents per veure la sort que vaig tenir a no haver caigut de cul i trencar-me “l’escuat” (últim ós de la columna vertebral que es troba a la regata del cul) a la roca esmolada que tenia just al costat, l’Anna va quedar emportada a la pedra de davant (pudé m’hauria d’aprimar XD).
Total: 5 minuts d’escalada i cap a casa ja que entre que estava acollonit i hem paria mal al peu... durant el camí hem vaig anar traient les punxes d’esbarzer que tenia clavades perquè caure sobre un llit de molsa i trèvols egüera sigut demanar massa no¿?¿
En fin... algun dia havia de passar.
deixo unes quantes fotos d'altres dies...
1) baidey al roc de l'alou
2)murfy també al roc de l'alou
3)murfy al totxo del vent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
