Roques de l'Empalomar: Per fí...

Bones! Com que no escriu NI DÉU, hem veig obligat a escriure jo, com sempre, per tant el dia que es connecti algun mort d’aquests que tinc d’amics espero que almenys hi penji les fotos... jo de moment escriuré un breu resum de com va anar el dia:

Ens vam reunir a la "BP" de Berga per anar a pujar, com tots sabeu, la ferrada/ta de les Roques de L'Empalomar. Murfy (puntual), Klemen (puntual), Badia (puntual?¿ ... si puntual.) i Cirex ens va deixar anar amb un: espereu-me que ara pujo... .

En fi que m’entres esperàvem el Cire vam fer temps revisant el pèssim però eficaç sistema de seguretat que faríem servir.

Després de 3/4 d’hora esperant i de renegar en contra el sistema de seguretat vam enfilar el camí cap a Vallcebre. Aparquem als camps del Tabac (no sé si és de "Tabacu" o de animal) i caminem per la pujada ( la bona, no la que dona volta) fins arribar a peu de pista.

Una vegada allà ens vestim, deixem passar a davant uns vells que clarament anaven molt ben equipats i fixant-nos com ho feien vam decidir arrencar. Primer Cire després Badia tot seguit Semen (Klemen) i Murfy l’últim.

Val a dir que per ser uns inexperts en el món de les ferrades ens en vam ensortir prou bé, anar canviant mosquetons... pim, pam... . La ferrada va semblar fàcil i agradable a la vista i com tothom diu... se’ns va fer curta. No hi va haver cap tipus d’incident tret dels que no portaven "gons" que se’ls van embutllofar una mica. Klemen no parava de xerrar, segons ell de por i nervis segons jo... aquest nen mai ha estat gaire be del tot....

Una vegada a dalt ens vam tirar 4 fotos per fer-nos els professionals i vam observar l'extens paissatge Berguedà.

De baixada les patinades van ser nombroses, i més d'un va donar les gràcies al cable instal·lat al costat del camí, parlant de "lu guapu" que ens havia semblat i m’entres ens vestíem vam comentar el proper objectiu... comprar un seguru bo i anar a fer la ferrada de les baumes corcades al costat de Vic.

Roques de l'Empalomar

Bé! Aquest bloc no xuta i això es degut a dos motius:

No hem escrit totes les nostres sortides d’escalada (puta mandra)

Últimament (i això ja és més preocupant) no trobem dia ni hora per a anar a escalar junts, teníem vacances, ara plou, aquesta tarda tinc partit, em carda mandra... bla, bla, bla...

Ah! i afegeixo aquest tercer motiu, El Murfi no té compte amb aquest bloc, és més...

per mi que no sap ni que tenim bloc!

En fi per acabar de matar el rato fins a l’hora de dinar, explicaré el nostre següent “repte” planificat per dissabte.

Es tracta d’anar a fer la via ferrada o ferrata de l’Empalomar a Vallcebre. La via ha estat equipada per els imparables i clickant “aquí” trobareu tota d’informació necessària per a l’aproximació i la pujada al seu cim.

Malgrat la bona explicació del mapa aquest dissabte a la tarda ens hi vam acostar a fer-hi una ullada per a veure com pintava. Vam aparcar el cotxe a l’esplanada dels camps de Tabac i vam seguir les indicacions de les marques verd-i-blanc tal i com ens van dir el hippys que vam trobar més enredera.

Val a dir que el sistema que utilitzarem per assegurar-nos a la ferrada és un sistema casolà (intentant copiar als sistemes de compra) fabricat a base de un tros de corda dinàmica d’escalada i un parell de mosquetons, un a cada punta, suposo que no ens matarem.

No tenim cap experiència anterior al tema via ferrada així dons que si algú o alguna que llegeixi aquest bloc i sigui competent amb el tema vol posar algun comentari tipu seguretat, tipu material o tipu consell serà benvingut.

Més endavant ús penjaré una foto del sistema de seguretat casolà que farem servir... :P

Per cert ja ser que no bé al cas però el Siemens (klemen) va anar de vacances a Irlanda, a beure cervesa i aquí ens deixa amb el seu vide-resum de l’experiència.