Totxo del vent

29/07/2008

Avui ens hem acostat fins a una zona “nova” per natrus, el Totxo del vent.

És la zona més pròxima a Berga prop del Roc de l’Alou, s’hi arriba fent força de bassons pujant el marge que hi ha just al costat de la ziga-zaga del petit pont que trobem just al trencant de direcció al Rasos de Peguera, (vale?). Cal dir que a la zona ens i varem arribar fa unes soumanes per fer-hi una ullada i provar de fer un 5+ que havíem vist a la guia del Berguedà però com sempre el Murfy no se n’entera i aquell 5+ que estàvem intentant resultava ser un 7b (molt bé Murfy, gran interpretació de plànols.), en fi que al final va aconseguir pujar per recuperar la cinta sense tocar pedra i amb l’ajut d’escales d’arrels i cordes de liana (que cutxinu que és) ah! i paria una pudor que era massa!.

Tornant al tema, com que al arribar ens hem trobat un grup d’escaladors que estaven fent el 5+, varem decidir provar de fer la via Nº 1 del sector, un 6a. La via es veia relativament fàcil per ser un 6a i fa uns 15 metres, atrets per aquestes dades ens oferim a muntar-la.

Primer ho proba el Murfy (fibres Murfy) que puja fins al 3er paravolt i llavors ens n’adonem del problema: a partir del paravolt nº 3 t’has de mirar el següent paravolt amb prismàtics, perquè estan almenys a 3 metres l’un de l’altre... greu problema per a uns aficionats de merda. així que després de mirar-s’ho i remirar-s’ho decideix baixar. Llavors ho provo jo que arribo al tercer paravolt i hem passa al mateix que el murfy: “cangelis” al veure la gran distancia que quedava per arribar al següent paravolt, i també decideix-ho baixar. La Seba s`hi torna a agafar i amb molts cullons i desprès d’una sèrie d’esglais aconsegueix encadenar. Tot seguit m`hi poso jo altrevegada i també aconsegueix-ho arribar a dalt això si amb “toprope” (“toprope” tiu! és foll aquest nom eh??¿?...).satisfets i plens d’esgarrinxades ens n’entornem al cotxe.

Per cert el Klemen no ha vingut perquè li feia mal al braç de fer 400 repeticions de peses de 12 Kg al gimnàs.

P.D: La zona esta bastant embussada (5 serps per persona) i a la part de dalt de la via Nº 1 hi ha una sèrie de rocs de la mida del meu cap que es mouen al tocar-los. Per tant NO ELS TOQUEU ALTANTO!!!

Mapa del lloc (googlemaps):

clickar sobre el títol "Totxo del Vent" a dalt.

Roc de l'Alou: 19/07/2008

Bones escaladors!!! (i escaladores per suposat!)

Ja fa dies que això no tiba, i per això postejaré una mica el que vam fer aquest dissabte. La veritat és que no hi ha gaire res per explicar: anem al Alou jo i el Murfi i fem 3 vies. Punt i a part.

El Badia no vé perquè juga a futbol 7 (tens excusa perquè veu quedar tercers), així que jo i el Murfi anem a l'Alou.

Començo obrint via, de la qual no sé el nom. Nomès dir-vos que es troba a mitja baixada entre la cara sud i la cara est, passant jut pel costat d'un arbust que hi ha engarristat a la pedra.
Suposo que és un 4 o un 5. Obro via, el primer parabolt massa amunt però s'hi arriva bé. A partir d'aquí nomès pateixo una mica entre el 2on i el 3er parabolt, però a partir d'aquí tot va de puta mare.
Per cert, és el primer cop que al arribar a dalt em desfaig el 8 i passo la corda per la reunió!!! (fins ara o no arribava a dalt, o ja estava passad la corda o hi havia un mosquetó).

Seguidament i sense perdre temps puja el Murfi, decidit com sempre arriba a dalt sense cap mena de problema (aquest noi farà que aquest blog sigui el més avorrit de tots, sempre toca cadena!)

Seguidament anem cap a la "amiga" Perestroika(7a) i Pre-Perestroika(6a) (que algú em digui com es diu!). Ah, se'm oblida que trobem l'Aitor (aixecant pedres?) amb uns seus colegues molt ben parits (merci per l'ampolla d'aigua!).

Pujo jo primer la Pre-Pere sense masses problemes, i m'enfilo cap a la Perestroika de verdá. Com sempre a mig camí em cago a les calçes i em deixo anar. Cal dir que aquesta via sempre la fem passant la corda per la reunió de dalt, cos que trobo que per pujar-la és molt pitjor (no pots descansar enlloc, la corda sempre fa pendul). Probem a pujar con tots uns mascles?

Seguidament ens puja el colega Murfi, que com sempre ens treu 2 o 3 metros a tots. No aconsegueix pujar a dalt, però cada dia arriva més amunt el malparit. Jo dic que en un mes ho supera.

El dia és calorós i la veritat és que estem cansadets i algo aburrits, perquè negar-ho, així que m'aventuro a fer la via de la dreta de la Pre-Pere. Com sempre no la pujo, però aqust cop em quedo a molt poquet d'arribar a la reunió (nomès el Baidey la puja com deu mana, amb una tècnica impecable!).

Fins una altra companys!!! I si, prometo escriure més sovint i penjar videos i fotos!!!