Malpas de Trevil

INTENTANT PROGRESSAR "14/06/08"

Bueno avui escric jo. El dissabte comença quan a les 10 am després d'apagar el despertador un parell de cops em truca la Seba (Murfi) per nar a escalar a Queralt, després de veure la gran quantitat de boira i l'alta quantitat d'humitat en el terreny (durant la nit va ploure...) decidim fer vista llarga i anar a escalar.
Creuant el santuari amb tot de gent mirant-nos en plan "on van aquests subnormals"... arribem a l'objectiu del dia, RECUPERAR EL PUTO MOSQUETÓ que vem deixar el dia abans al penúltim paravolt de la vía.
Primer ho provo jo obrint mes o menys fins a la meitat de la via, just a un punt que tinc ben entravessat!! Llavors desisteixo i puja la Seba que després de fer la via tardant "32 minuts" de paravolt a paravolt (requisit indispensable per formar part del grup) aconsegueix tocar cadena i adjudicar-se aquest 6a+, un bon parell de COLLONS! (estem pensant fotre'l fora del grup).
Tot seguit ho torno a provar i fent "trujaries" als dos punts entrevessats de la via aconsegueixo arribar a dalt sense mèrit. Just abans de dinar la seba va tancar el seu recital encadenant (una mica guarru) el 6a del costat. Cal esmentar que el Klemen als matins no li surt dels collons venir PERQUÈ DORM!

A la tarda les coses van tornar a la normalitat, el grup va navegar rumb al Mal Pas de Trevil on hem aconseguit encadenar de manera NETA el 2 tandem 2 (IV) i La dels Ossitos (díedre 5+) i fregant-nos el cul a la pedra el Peu de Moix (5+/6a) i Teia de Maria (5+).
Diem que les coses van tornar a la normalitat perquè el Murfi va a tonar a ser el del grup des a dir, que mentres pujava se li començava a marcar "la tova" i no va aconseguir de manera neta els grans resultats del matí. Cal esmentar el gran resultat de Klemen qua va deixar els penyals a terra i va anar obrint vía com un campió sense cridar ni renegar fins al avantpenútim paravolt de "Teia de Maria". El grup marxa de Trevil amb les excuses de sempre, "aquesta pedra és una merda...", "aixo no és 5 almenus es un 6b..."que "el roc de l'alou ens té enganyats..."bla bla bla...

El grup veu molt baixes les possibilitats d'aconseguir fer un 7b a finals d'estiu... XDDDDD

Us adjunto un parell de fotos de dies posteriors.

Badia al Mal pas de Trevil "La dels ossitos" dièdre 5+

Murfi "roc de l'alou" "Pre-Perestroika (no sé ben bé com es diu)" 6a

baidey a "peu de moix"

SALUT I MERDA!!!!

Vies de Queralt: Zona dels 4

Bé, aquest és el primer escrit on es parla explicitament sobre les nostres desventures escaladores:

No recordo el dia que era, perquè no hi vaig anar, però el Murfi i el Badia exploren le vies de Queralt; no les que es troben a mig camí entre la cova de la troballa i la rampa dels parapents, sinó els 4 i 4+ que estan un pèl més enllà.

Són vies "fàcils" segons els que les valoren, però cagar-se amb Déu mentres pujes estava a la ordre del dia. El Murfi va pujar, i si no recordo malament el Badia es va quedar a mitjes.
La via és una paret inclinada, que una mica més amunt de la meitat és realment un 4, però l'inici es força cruel, perquè la pedra és molt poc escantonada i pràcticament no hi ha lloc per agafar-se ni per deixar reposar els peus... per cert, algú sap com es diuen?

El segon cop que es prova de pujar (2 o 3 dies després del primer intent) acompanyo els dos mestres. I per primer cop a la vida, em toca obrir via.
La mare que em va parir!!! He ficat nomès 2 mosquetons i ja m'he d'agafar a un perquè no m'aguanto. Molt mal als peus i a mès no sé on ficar-los (hi ha una mini escletxa per pujar la via, però és molt malparit). Si no recordo malament em vaig agafar al mosquetó uns 2 o 3 cops, i a més, després de fer un sobreesforç per xapar el següent, em vaig agafar de les 2 cordes. Tot plegat lamentable per ser un 4, però almenys vaig arribar a dalt.

El següent en intentar-ho crec que és el mestre Badia. Com sempre s'encalla a algun lloc, es caga am Deu, sent la olor a merda però puja sense agafarse ni a la corda ni al mosquetó. El compte pendent queda pagat, i com es evident, se'n sent orgullós: Badia 1 - Queralt 1!

El tercer a pujar es la Seba, que ho puja sense problemes i força ràpid. Em té força acollonit, sempre es queixa de les vies (i dels que les valoren) però mai falla. L'ascensió ha estat a un ritme normal i sense encallar-se excessivament a la zona xunga. Un deu pel Murfi.

Per anar acabant ens acompanya l'Anna, que intenta pujar però es queda al segon o tercer parabolt (realment és malparit de pujar). El Badia no crec que t'ajudi amb la corda!

Quan ja anem a marxar, el Badia ens surt amb que vol porbar de baixar amb el Vuit, que encara està per estrenar. Puja amb la ajuda del Murfi i un cop a dalt, i després de mirar-s'ho bé, acaba baixant fent rappel. Si senyor Badia, ets el rei! I això que més d'un cop ha sentit el nostre mitic: Cau cau cau cau..!

Ah, se'm oblidava: el Castella trucava cada 2x3 perquè estava algo desdesperat... amb la despedia dic!!!

Diccionari del escalador

Bé, el segon comentari del blog i ja estem copiant material dels companys...

Us deixo un enllaç a un altre blog on es parla sobre termes utilitzats en escalada, especialment als noms dels utensilis i perquè serviexen.

Els enllaços són aquests:

Diccionari Volum 1

Diccionari Volum 2

Gràcies a Blog d'una Selenita. (no ho poso als enllaços de Blog perquè crec que és un blog més aviat personal)

Benvinguts a tots si us heu cagat!

Bona tarda escaladors!

Amb aquest missatge s'inagura el blog més ben parit del Berguedà: el MeRdA aL vEnTrE !!!

Començem aquesta etapa amb la il·lusió de plasmar (a mode de diari) la nostra evolució i millora en l'escalada. Fa tan sols un mes i escaig que ens hem iniciat en aquest esport, i la veritat és que estem força enganxats.

En aquest blog intentarem anar explicant les nostres aventures i anirem afegint comentaris a les vies que anem pujant. Intentarem no deixar el blog penjat, i actualitzar-lo sovint amb textos on descriurem les vies que pujem, així com donant la nostra humil i inexperta opinió.

També comentarem com hem pujat cadasún de nosaltres (més ràpid, més a poc a poc, més tranquils o sentint l'olor a merda que deixem anar entre cinta i cinta), i ho farem més divertit posant-hi fotos i algun video.

No us prengueu el bloog en serio, nomès som uns aficionats que mirem de passar-ho bé de la manera que sabem; escalant i fent el gilipolles constantment (no som gent seria, escalem per diversió, no per competir amb ningú, tot i que ja ens agradaria tenir un bon nivell!).

Ah, se'm oblidava! El blog es escrit pel KleMeN (jo mateix), però els membres del grupillo (si voleu a partir d'ara ens podeu dir els MeRdA aL vEnTrE) som:

- Murfi: o Murphy, o Sebes, o Sidru, o Jordi, o Rafart, o Severiana... que és el fibrat i el que fa més pinta d'escalador.

- Badia: o Badiaz, o Badi, o Marc, o fill del Pere, o Archi, o Steve... que és el més afamat per escalar i el que hi posa més ganes. Té el desaventatge que no es gaire alt i certament poc elàstic, però al final acaba tocant cadena (no para fins aconseguir-ho). A més és el més flipat amb el tema i sol "descobrir" noves tècniques perquè es mira molts videos d'internet.

- Klemen: Jo mateix. Sóc el més cagat de tots (he obert tan sols 1 via) i tinc una creu amb Trevil (no tinc collons de pujar segons que). Però tot i això m'agradaria porgressar i m'ho passo bé quan em supero, cosa que faig poc sovint.

A part de nosaltres, hi ha altre gent que vé de tant en tant i que també té cabuda en aquest blog: l'Anna, la Mireia, el Cire, el Castella i la Judit.

Doncs bé, després d'aquesta petita introducció estem a l'espera d'anar ampliant la secció quan tinguem fotos per explicar les nostres experiències.

Fins aviat!!!